“Ciència i pseudociència”. Per Miquel Barceló. Dj 28/2/2013.
Editor, traductor i escriptor, especialitzat en el gènere de la ciènciaficció. Doctor en informàtica, dirigeix i coordina el programa de doctorat sobre sostenibilitat, tecnologia i humanisme de la UPC. Professor de la Facultat d’Informàtica de Barcelona de la UPC (FIB-UPC) des de la seva creació. Catedràtic EU del Departament d’Enginyeria de Serveis i
Sistemes d’Informació de la UPC.
El professor Miquel Barceló ens parla sobre la ciència i la pseudociencia, un tema polèmic i molt contradictori en la societat actual. És cert que ens enfrontem a una situació paradoxal d’una banda la creixent importància i necessitat de la ciència i les seves tecnologies en la societat actual, de la cada vegada major rellevància de l’anomenada comunicació social de la ciència: el periodisme, divulgació, museus o centres de ciència, món educatiu. D’altra banda podem percebre un creixent irracionalisme, de la pseudociència. Podríem dir que la ciència és un conjunt de coneixements que descriuen la naturalesa i tot el que hi passa. Una hipòtesi científica només es considera un fet quan ho demostren els experiments que s’hagi provat una i altra vegada i no s’hagi trobat cap contradicció. Es confronta una successió d’hipòtesis alternatives mitjançant experiment i observació.
La pseudociencia és just el contrari. Les hipòtesis solen formular precisament de manera 
que siguin invulnerables a qualsevol possibilitat de contradir, mostrar oposició o objectar, pel que en principi no poden ser invalidades. Els practicants es mostren cauts i a la defensiva. Quan la hipòtesi dels pseudocientífis no aconsegueix quallar entre els científics s’al·leguen conspiracions per suprimir.
Podríem dir que estem en un gran dilema, la ciència pot sembla indistingibles de la màgia. La pseudociencia té solucions en el que la ciència no les troba, encara que hi ha enganys milionaris en la dietètica i altres.