Conferència realitzada pel Sr. Juan Antonio Fernández Rubio, professor de l’UPC i Regidor d’Ensenyament del municipi.
L’estudi i la mesura del temps. Ja a l’Edat Antiga, sota les concepcions mitològiques, es determinà el primer estudi del temps. El temps, cronos, era una necessitat social que calia conèixer. Així ens trobem amb Chronos, la representació del temps, i Cronos, el déu del temps. A partir d’aquest fet històric i mitòlogic, les diverses cultures el van anar adaptant, sorgint multitud de referències literàries i artísitiques.
EL TEMPS. Tenim el temps astronòmic que neix a partir de l’observació dels astres. El temps mecànic, amb l’estudi dels rellotges. El temps electrònic amb els moderns dispositius que el mesuren. El temps atòmic amb la concepció quàntica per a la mesura precisa del temps; la concepció relativista del temps; l’estudi psicològic del temps amb les visions subjectives d’aquest; el temps biològic que ens permet determinar les edats vitals dels éssers vius; el temps geològic i les edats de la formació de la terra; el temps històric on es veu l’evolució de les societats a través dels fets, etc. Diversitats de concepticons temporals que en un moment o altre de les nostres vides haurem emprat.
EL TEMPS COM A FET ASTRONÒMIC. El terme “planet” ve de la llegua grega i expressa un cos errant. També ens trobem amb l’estudi de les constel.lacions i l’estudi dels planetes, principalment la terra, la lluna i el gran astra rei, el sol (Helios). L’estudi al llarg de la història de les cultures del moviment d’aquests dos planetes, l’estrella Sol i les constel.lacions, han determinat la creació i el coneixement dels diversos calendaris, sorgits de la necessitat social de mesurar el temps.
A partir d’aquest punt es començà a estudiar els moviments de la terra. Hi ha calendaris solars i lunars. El nostre és un calendari solar. El calendari Julià perfecciona el calendari romà, amb tots els seus dèficits, incorporant les investigacions fetes pels egipcis. Estableix que tenim 365 dies. En nom d’ell, Juli Cèsar, es posà el nom al cinquè més de l’any romà, (quintilius:Julius), El calendari gregorià es crea a partir del coneixement del fet que l’any, una volta al sol, dura 365 dies, 4 hores i uns quants minuts. Això obliga als matemàtics i als astrònoms a modificar periòdicament els calendaris. Quan s’estableix el calendari Gregorià, hi havia un retard aproximat de tres mesos. L’any que s’instaurà s’anomena l’any del gran desconcert, ja que l’església el feu durrar quinze mesos. L’any següent, ja estava ben ubicat en l’ordre astronòmic.
LA MESURA DEL TEMPS. El calendari a l’edat mitjana era un problema evident, ja que no existien instruments precisos per a mesurar el temps. Hi havia en aquella societat dues referències: el sol i els campanars. El cicle vital, marcat pel dia i la nit i el calendari definit pel santoral. No hi havia rellotges, llavors, el concepte de precisió del temps com avui el coneixem, no existia. Aquest fou el ritme habitual de l’ús del temps fins el segle XVIII que es fa el primer rellotge mecànic.
Els rellotges foren al llarg de la història els següents: La clepsidra (s.XIII), el rellotge de sorra, el rellotge de sol, el rellotge de pèndol (s.XVII), el rellotge mecànic (s.XVIII per John Hamson). L’aparició del rellotge mecànic fou fruit de la necessitat de la corona anglesa d’obtenir un instrument precís de temps. Fou a partir d’un concurs internacional que s’aconseguí. Fou un fuster que ho aconseguir en un procés d’elaboració que durà vint anys. Els rellotges electònics apareixen l’any 1970 i l’atòmic l’any 1948.