“El realisme pictòric, el cas d’Antonio López”. Per Jordi González Llàcer. Dj, 
25/10/2012.
Antonio López García és un pintor i escultor espanyol manxec neix al Tomelloso, Ciudad Real, 6 de gener de 1936. Sens dubte és un dels rellevants pintors contemporanis del realisme pictòric espanyol.
És el major de quatre germans, els seus pares eren pagesos benestants del poble manxec Tomelloso. La seva primerenca vocació pel dibuix, així com la influència del seu oncle, el pintor Antonio López Torres, va conformar la seva decisió de dedicar-se a la pintura. El 1949 es va traslladar a Madrid per preparar el seu ingrés a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, coincidint allà amb diversos artistes, amb els que va conformar el que s’ha vingut a cridar Escola madrilenya. Va romandre a l’acadèmia entre 1950 i 1955.
El 1955, i gràcies a una beca, va viatjar a Itàlia, on va conèixer de primera mà la pintura italiana del Renaixement. Va començar a revaloritzar la pintura clàssica espanyola, que tan bé coneixia, gràcies a les freqüents visites al Museu del Prado, especialment Velázquez.
Després d’acabar els estudis va realitzar les seves primeres exposicions individuals (1957, 1961) a Madrid, mentre treballava tant en aquesta ciutat com en la localitat que el va veure néixer.
El 1961 es va unir en matrimoni a la també pintora Maria Moreno, del qual naixerien dues filles: Maria i Carmen. Des d’aquest últim any i fins a 1969 va ser professor encarregat de la Càtedra de preparatori de colorit a l’Escola de Belles Arts de San Fernando.
Mètode de treball és que una obra mai s’acaba, sinó que s’arriba al límit de les pròpies p
ossibilitats. Els seus quadres es desenvolupen al llarg de diversos anys, dècades en ocasions inacabats, amb una plasmació lenta, meditada, d’estil lent amb cada pinzellada l’essència de l’objecte o paisatge, fins que l’artista aconsegueix plasmar l’essència del mateix en el llenç.
El pintor busca entre la realitat que l’envolta aquells aspectes quotidians, que ell recull amb un tractament ple de detallisme, fregant el fotogràfic. Les seves preferències van des de les vistes de Madrid fins als retrats dels seus familiars, passant pels objectes més quotidians i propers.
Al llarg de la major part de la seva carrera artística, Antonio López ha desenvolupat una obra independent, enmig d’un panorama artístic estructurat sobre la base del informalisme i l’abstracció. Tampoc sembla tasca fàcil vincular l’obra de López amb les tendències realistes europees més recents, o amb d’hiperrealisme americà.
Antonio López García és mestre de l’ hiperrealisme espanyol als seus 76 anys reuneix de manera equilibrada pintura, dibuix i escultura, els tres gèneres als quals ha consagrat el seu geni, i se centra especialment en els últims 20 anys de la seva obra, la desconeguda per al públic espanyol, incloses peces inacabades.
El manxec converteix en art els aspectes més quotidians de la realitat amb una elaboració lenta, metòdica i meditada fins a l’extrem per captar l’essència de l’objecte, paisatge o figura representada, que el porta a refer, retocar i corregir durant anys i que ha reclamat en reiterades ocasions a clients.
