‘El mirall perdut’ analitza amb unes 70 obres com la pintura va servir per assenyalar aquests dos col·lectius
Antoni Ribas Tur
BARCELONA Laprofanaciódeleshòstiesperpartdelsjueusvaseruna acusació antijueva molt estesa durant l’Edat Mitjana. La història del
miracle eucarístic del 1290 a París, conegut com el miracle de la capella de les Billettes, recull com la forma consagrada es va mantenir intacta després que un jueu l’hagués punxat amb un ganivet i una llança, li hagués clavat claus, l’hagués colpejat amb un martell i l’hagués tirat dins una olla d’aigua bullent. El jueu hauria aconseguit l’hòstia d’una dona cristiana que volia recuperar un vestit empenyorat. I no només l’hòstia hauria quedat intacta, sinó que també hauria sagnat i s’hauria convertit en un crucifix. El Retaule de l’Eucaristia de Vilafermosa (Alt Millars), atribuït a Llorenç Saragossa, recull aquesta història i a partir d’aquest divendres es pot veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
El Retaule de l’Eucaristia és una de les peces destacades de l’exposició El mirall perdut. Jueus i conversos a l’Edat Mitjana, una mostra del Museu del Prado i el mateix MNAC que analitza per primera vegada el paper de l’art en la manera com els cristians van definir la seva imatge a partir de la que ells mateixos tenien dels jueus i els conversos entre finals del segle XIV i l’any 1492. “El cristianisme va construir tot un repertori visual a partir de l’antijudaisme, i així poder ratificar tot un seguit de dogmes, creences i devocions”, afirma Joan Molina, conservador de pintura gòtica i espanyola del Museu del Prado i comissari de la mostra. A més de profanar hòsties, als jueus els van acusar de profanar imatges i de ceguesa per no voler reconèixer “el caràcter messiànic de Jesús”, com diu Molina. Sovint apareixien vestits de grocs, que és el color de la infàmia i la mentida, i podien tenir trets islamitzants.
Matsa de la Hagadà de Barcelona, c. 1340 PERE VIRGILI
“La diferència existeix, però l’alteritat es construeix, i aquesta exposició parla de la construcció de l’alteritat a finals de l’Edat Mitjana als regnes de Castellà i Aragó, i com la mirada cristiana, el mirall cristià, sobre jueus i conversos va definir aquesta alteritat”, afirma Molina. “En el tema dels jueus, l’exposició pot tenir moltes coincidències en altres territoris –afegeix Molina–, però en el terreny dels conversos aquesta exposició és molt particular i molt especial perquè afecta la història d’Espanya i de Catalunya fins fa quatre dies, pel que fa a l’estigmatització visual i social que van patir els nous cristians”. “És una exposició important i necessària”, subratlla Miguel Falomir, director del Museu del Prado, on l’exposició va ser un èxit
amb uns 100.000 visitants entre l’octubre de l’any passat i el gener d’enguany; de fet van haver de reimprimir el catàleg.
‘Disputa de sant Esteve amb els jueus’, del cercle d’Arnau i Ferrer Bassa. MNAC
El projecte va ser arriscat. Molina recorda que va ser rebut amb “molt escepticisme” entre col·legues del món anglosaxó perquè es tracta d’un tema “extremadament sensible” a Nord-amèrica i Europa. Així i tot, a la Universitat de Princeton van dedicar una jornada d’estudi al catàleg. “Si es fa amb cura i amb rigor, es pot plantejar qualsevol tema. Si no obrim debats, ens estem matant intel·lectualment”, diu Molina.
Bermejo, Berruguete, Gallego, Martorell
L’exposició inclou una setantena d’obres, de les quals vuit són del MNAC. Algunes són de pintors coneguts com ara Bartolomé Bermejo, Pedro Berruguete, Fernando Gallego i Bernat Martorell, provinents d’uns trenta fons públics i privats nacionals i internacionals. De totes, molt poques són jueves. Hi ha tres manuscrits molt luxosos amb els quals les elits jueves van voler equiparar-se als còdexs cristians: l’hagadà Rylands, la Daurada i la de Barcelona, que molt aviat van sortir de Catalunya i avui es conserven al Regne Unit. També hi ha el collaret amb amulets apotropaics de les Roquetes, conservat al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega. El portava una nena amb una malformació que va ser assassinada durant l’assalt al call de
Tàrrega l’any 1348. Més endavant, el 1391 es van produir els pogroms de les principals jueries dels regnes de Castella i Aragó. Els estralls van ser terribles: el call jueu de Barcelona va quedar reduït a un 10% o un 15%, i es van produir conversions massives, cosa que no va passar en altres països com a França, Itàlia i Anglaterra.
Collaret jueu amb amulets apotropaics de les Roquetes. PERE VIRGILI
Al MNAC, El mirall perdut es desplega dins les sales de Gòtic, i està previst que l’exposició deixi empremta en la futura remodelació de la col·lecció. “La col·lecció gòtica és troncal. No es toca des de la presentació que es va fer el 2009, i quan acabi l’exposició haurem de renovar aquestes sales i algunes altres. Serà un dels projectes importants del 2025”, afirma el director del museu, Pepe Serra.
El recorregut està dividit en cinc àmbits temàtics: Transferències i intercanvis, De precursors a cecs, Antijudaisme i imatges mediàtiques, Imatges per a conversos, imatges de conversos i Escenografies de la Inquisició. Les obres exposades reflecteixen com l’art servia per salvar o condemnar un jueu convers que mantenia les seves creences
d’amagat, i per fer propaganda de la Inquisició, com es pot veure en la pintura terrible de Pedro Berruguete amb dos jueus cremant en una foguera: Acte de fe presidit per sant Domènec de Guzmán. I com és el cas de l’escapulari anomenat gramalleta o sambenet, per mantenir l’estigma contra els jueus al llarg dels segles. “Amb la Inquisició passem de l’antijudaisme al racisme, perquè estem parlant de la sang: els jueus són perseguits perquè la seva sang està bruta, perquè són descendents de jueus”, conclou Molina.
‘Retaule de sant Pere Màrtir’, de Pedro Berruguete. PERE VIRGILI