«Contra Franco es cantava millor», titolava fa poc un diari digital.
Diuen que anava en moto, de paquet, camí de la universitat, de Xàtiva a València.
«La cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent».
19 anys! I calia cridar molt per tal que el vent del 1959 no s’endugués la veu.
En arribar a València, només s’havia d’escriure el que restaba d’emocions complexes.
Raimon, però, és molt més que «Diguem no!», i que «Jo vinc d’un silenci» i que «He deixat ma mare sola a Xàtiva» i que les cançons d’Ausiàs March.
Ens ho recordaran dijous vinent.
Dia 23, dijous, a les 18 hores,
a l’Auditori de La Mallola,
Raimon, la nota, el crit, el so,
Per Jordi Amat Fusté.
