El modernisme en el tèxtil. Per Sílvia Carbonell. Dijous 8 de març del 2012.
Llicenciada en Història de l’Art. Directora del Museu Tèxtil de Terrassa i experta en món industrial textil a Catalunya.
Modernisme en el tèxtil? Efectivament, el Modernisme és molt més que uns edificis enlluernants. Va ser un moviment cultural, que a Catalunya, després de la Renaixença,va tenir uns trets propis i dierenciats i va impregnar totes les manifestacions de la vida urbana i industrial. També del tèxtil. Com es vestien les persones durant el Modernisme? I com es decoraven les cases? A partir d’aquestes preguntes, dins del seu context històric, cal concebre l’art modernista com una visió que intenta integrar i globalitzar tots els aspectes de la vida social i artística: aquitectura, urbanisme i arts decoratives (mobiliari, pintura, teixits, etc).
El món industrial tèxtil, amb els seus tres vessant de filatures, textil i confección, segueix la lògica de vestir les persones i decorar les cases per dins. Aquest moviment artístic que neix pels vols del 1890 i dura fins la dècada del 1920, té una incidència, projecció i difusió intensa dins el nostre país i arreu d’Europa. D’aquesta concepció surgeix un tipus d’art i
indústria que cal estudiar.
Al Museu Tèxtil de Terressa tenen una mostra extensa de tots els teixits fabricats a Catalunya durant el segle XIX i XX. Des d’aquest museu es recull tot aquest bagatge cultural i artistic que tingué una projecció tan important dins del món industrial.
Catalunya té una tradició textil important. Llanera i del cànem fins el segle XVI. Al s.XVIII domina el llaner, la seda i el cànem. Però és apartir de mitjans del s.XVIII, coincidint amb la maquinització del procés productiu, que surgeix el textil del cotó gràcies a la influència dels “indianos” i la seva demanda d’aquest teixit. És precisamente a partir d’aquest moment que apareixen les grans empreses tèxtils catalanes.
Aquesta tradició textil conflueix a finals del s.XIX amb el modernisme. El procés industrial fa que la tradició artesanal, de gran qualitat, es vagi perdent, en detriment d’un
tipus de teixit de poca qualitat, però abundant i de baix preu. El teixit dolent, els tints corrosius, fan que la confecció final sigui de baixa qualitat i poca durada. Aquest fet productiu esperona als industrials tèxtils a millorar el tipus de filatura i teixits, alhora que el tipus de motius decoratius i la confecció en si, per tal de donar major varietat i qualitat al producte que cal acabar. Tota aquesta concepció i la forta demanda del moment, fa que la indústria textil tingui una pujança important. El modernisme pretén arrenjar aquest problema i millorar la qualitat, provocant una millora en el seu producte final.
És a partir d’aquest moment que es vol millorar la qualitat amb nous teixits, estampats, i
confeccions variades, des dels vestits fins als de tipus decoratiu. És amb aquestes
necessitats que es comencen a dissenyar i fabricar tapisseries, cortinatges, catifes, astors, vestits de tota mena, brodats, estovalles, puntes, blondes, pantalons, etc. I complements variats com ventalls, ombrel.les, coixins, etc. Tot un món artístic i creatiu que calia dissenyar i produir.
Reconstruir tot aquest procés històric, artistic i productiu ha implicat trobar als descendents de treballadors i propietaris de les empreses d’aquella època. Aquest esforç a
permès recollir mostraris dels teixits i estampats que s’havien fet. També s’han recuperat mobiliari i tèxtils de l’època amb relatius bon estat en alguns casos i en molt mal estat en d’altres.
La I Exposició Universal de Barcelona feta al 1888, va permetre que arribés a Catalunya nous teixits procedents de l’estrenger i que es que de fet es difonen rápidament. Conèixer
aquestes noves formes de treballar, desperten iniciatives innovadores en el món industrial, tant a nivell creatiu com productiu. Així s’inicia un procés artític que durarà trenta anys.
L’aparició i difusió del sector industrial textil s’especialitzà per sectors productius i territorials. Apareixen les colònies tèxtils, centrades en l’obtenció de l’energia hidràulica. També surgeixen unes relacions laborals conflictives degut a les males condicions contractuals i de vida de la classe treballadora. La lluita de classes és forta i punyent durant aquests anys, amb multitud de conflictes.
Colònies Industrials com la Sedó, les del Llobregat, l’Espanya Industrial, Estebanell i Pahissa, etc, són les fàbriques de multitud de famílies burgeses que tindran una forta influència cultural, econòmica i política. Els Güell, els Batlló, els Muntadas, els Morera, els Novas, els Masó-Bru, i una llarga llista de personalitats Industrials.
Durant la conferència s’han passat multitud de diapositives que mostraven els dissenys gràfics dels estamptats, els teixits elaborats amb aquells, i un gran nombre de vestits i elements que decoren un gran nombre d’habitatges d’aquella època. La casa Batlló i
Muntades de Barcelona, la casa Novas de Reus, els Masó-Bru de Girona, la casa Morera de Reus, la casa Jujol de Sant Joan Despí i moltes més.
Tot aquest procés productiu, artístic i Intel.lectual, va generar l’aparició el 1904 de l’Escola
Superior d’Enginyeria de Terrasa i el 1910 la de Barcelona. La primera ja és tancada avui en dia, i la segona no té quasi cap alumne. Tot això és fruit de la pràctica desaparició d’aquesta indústria al nostre país.
El Modernisme va ser un ideal burgès que influí a tota la societat en tots sentits. Un cop acabà aquest període, entrà en declivi. Fou una època molt creativa. Però també fou una moda. Avui en dia s’ha recuperat des d’una prespectiva artística i històrica. I el Museu del Tèxtil de Terrassa fa aquesta funció.