Notícies

El Sr. Oriol Pi de Cabanyes, ens comunica que per una indisposició no ens pot donar la conferència programada per aquest dijous, en el seu lloc Pere-Andreu Jariod ens donarà la conferència que en el seu dia va quedar pendent sobre «LEONARD BERNSTEIN, EL MUSIC TOTAL «

Probablement, per a una majoria de catalans, Arnau de Vilanova, no representi gaire més que la seva vinculació, a partir dels telenotícies, a la ciutat de Lleida i al seu prestigiós hospital.

Afirmava Shakespeare a Romeu i Julieta: «Tan tard arriba qui va massa depressa com qui va massa a poc a poc». Però, no s’ha escrit i dit ja tot del gran clàssic de la literatura universal?

«La vida és maca -escriví Trotski al seu testament-. Que les futures generacions la lliurin de tot mal, de tota opressió, de tota violència i la puguin gaudir plenament»

En aquells temps -temps de gana i penúria per a molts- la millor metáfora del regne dels cels era sempre una taula ben guarnida i ostentosament abundant. Mai podrien faltar els vins bons, malgrat apareguessin al final de l’àpat.

Afirmava l’enyorat humorista Jaume Perich: «La millor prova de que als Estats Units qualsevol pot arribar a ser president la tenim en el seu president».

«L’art -sostenia Josep Maria Subirachs- pel carácter intemporal de l’obra i pel seu valor metafísic, s’oposa frontalment a la mort». Dit d’una altra manera, Subirachs, malgrat la seva absència, està molt present entre nosaltres.

Com ja esteu assabentats, Lluís Llach ha acceptat la invitació per venir a la nostra Aula. Serà el 7 de febrer, dimarts, a les 18 hores.

Deia Oscar Wilde: «Els millors nord-americans somien en morir a París». O és l’art grecoromà qui va aconseguir un refugi definitiu a la ciutat de les llums? La plaça de la Concorde, l’església de la Madeleine, el Panteó, l’Arc de Trionf… només cal passejar per París per reviure un estil que ens transporta als carrers i a l’ànima de la Grècia i la