Joana Raspall sentía així:
“Torre de muscles,
castell de cors!
Amunt els homes
i el seu esforç!
Si cau la torre,
la remuntem.
Visca el coratge
d’un poble ferm!”
Diuen que aquesta meravellosa representació fàl·lica, el Castell, com els turons de Montserrat, com les torres de la Sagrada Familia, i tot allò que comporta l’actuació dels castellers, -patrimoni inmaterial de la humanitat- és un dels millors símbols de la voluntat de ser del poble català.
Hi ha molta feina al darrere i poesía i treball de grup i risc i contenció i un goig indescriptible quan sonen les gralles i s’alça -tremolós i potent- el més viu pedestal de l’anxeneta.
Dijous vinent, a les 18 hores,
a l’Auditori de La Mallola,
Castells i Castellers,
Per Pep Ribes.
