Amigues i amics de l’Aula Universitària:
Ja ha passat l’estiu!
Ha estat un estiu llarg, feixuc, calorós, molt calorós. Semblava interminable!
Comencem el curs!
Tornem a les nostres trobades, als nostres espais de reflexió i de debat. Què bé!
Tindrem un curs farcit de temes actuals, tractats sempre de forma rigorosa i amena, farem visites culturals a llocs que ens deixin el ressò del temps ben emprat, omplirem l’Auditori de bellesa i color, viurem el goig de sentir-nos una mica més propers, una mica més vius i, potser, una mica més lúcids!
Començarem amb un Professor de luxe -Francesc Torralba- i amb una matèria ben escaient pels temps que vivim: L’Esperança!
De què parlem, però, quan parlem d’esperança?
Parlem d’il·lusions maques, sí, però sense sentit de la realitat?
Tractem d’una fugida davant de tot allò que no podem controlar?
O és, potser, una de les manifestacions més profundes de la intel·ligència humana, allò que sosté l’esperit quan tot sembla perdut!
Parlarem d’esperança: d’on neix, què la sosté, què passa quan sembla que no hi ha motius per esperar.
I escoltarem al filòsof i pensador Francesc Torralba:
una veu especialment lúcida a l’hora d’abordar les grans preguntes de l’existència.
Quina forma més nostra de començar un curs prometedor!
Dijous, dia 8, a les 18 hores, a l’Auditori Maria Rosa Campreciós:
Anatomia de l’esperança.
Per Francesc Torralba Roselló. Filòsof, teòleg, Catedràtic U. Ramon Llull.
(Es facilitarà la compra del llibre Anatomia de l’esperança, de Francesc Torralba).
Haureu vist anunciat que, en endavant, es demanaran 10 € als assistents no socis.
És una forma d’animar-los a fer-se’n socis!
Us esperem! Bon començament de curs!
Intentarem, doncs, disseccionar-la. I potser descobrirem que l’esperança no és simplement esperar que alguna cosa passi, sinó una manera de situar-nos davant del futur i, sobretot, davant de la vida.