Escrivia Vincent Van Gogh: al seu germà -el seu gran confident-: «Somnio que pinto i després pinto els meus somnis».
Aquestes cartes són les que ens permeten apreciar els sentiments i estats d’ànim d’un dels més apreciats artistes moderns.
Els Girasols, la Nit Estrellada, la Cadira, la Sembra a la tarda… tant de color, tanta riquesa, tanta bellesa sortien, tanmateix, dels pinzells de qui afirmava: «Només davant del cavallet, sento una mica de vida».
Dijous vinent, dia 29, a les 18 hores,
a l’Auditori de la residència La Mallola,
Vincent Van Gogh,
entre l’angoixa existencial i l’eufòria creativa.
Per Jordi González Llàcer.