S’ha escrit i s’ha filosofat molt sobre aquesta pila de sensacions,
generalment desagradables, que anomenem por.
La por, aquest dispositiu biològic natural de reacció davant d’un perill real,
pot esdevenir font de patiments contraproduents i patològics.
Els humans, a més, som únics en patir angoixa per perills imaginaris o creats per un mateix.
El llistat de situacions, viscudes o imaginades, potencialment provocadores de por, més o menys inquietant, seria llarguíssima i d’allò més variat i sorprenent.
Cada persona i, fins i tot, cada societat, té la seva llista.
Tanmateix, de tant en tant, ens agrada, contradictòriament, cercar plaer en reviure escenes o esdeveniments provocadors de por.
Així, els néts ens demanen tornar a llegir els contes del llop o de les bruixes, fem cues llargues per entrar al Túnel del terror… o anem al cinema sabent que cridarem i se’ns posaran els pèls de punta.
Quines pel·lis recordem que ens han aterroritzat més?
Dijous, dia 24, a les 18 hores, a l’Auditori de l’Institut La Mallola,
Les pel·lícules que feien por als nostres avis.
Per Albert Beorlegui. Periodista i expert en cinema.
Us esperem!
Cuideu-vos. I hem de tenir cura de totes i tots els qui ens envolten!
LA JUNTA DIRECTIVA D’AUGGE.
Albert Beorlegui 24 de febrer 2022