Notícies

El dijous, «sant tornem-hi».  Altre cop a estudi! I ho farem amb un tema sempre candent: Les dones i l’Islam, tractat per una gran coneixedora de la proposta: Dolors Bramon. Tot s’ha de dir: Les dones mai han ocupat un lloc digne en les estructures de poder i de control de cap de les religions «serioses». Les

Amigues i amics de l’Aula Universitària: S’acaba el trimestre! I s’acaba l’any! Justament quan celebrem el centenari de l’absència d’Auguste Rodin, el pare de l’escultura moderna, l’escultor del gest i de la desmesura. Qui no s’ha sentit colpit  en veure El Pensador o El Petó o L’Eterna Primavera o qualsevol de les obres de l’artista?   Farem dos actes commemoratius: 1.- Dijous,

El debat és d’allò més interessant, encara que inacabable: què hi ha d’innat, d’atàvic, de genètic, d’imperatiu en tot allò que fem i que som -emocions i sentiments, atraccions i rebuigs, amors i odis, paus i rauxes- i que hi ha d’educatiu i d’influència social en les nostres vides?   Dijous vinent, a les 18 hores, a l’Auditori de la residència La Mallola,

Anem a Moscou i Sant Petersburg? La revolució bolxevic del 1917 -ara fa 100 anys- no va deixar indiferent a ningú.

Quantes vegades haurem cantat o tararejat «Tot el camp, és un clam, som la gent blaugrana»! Dijous vinent tindrem a l’Aula Josep Maria Espinàs, un dels autors de la lletra de l’himne del Barça, un dels fundadors d’Els Setze Jutges amb la seva important aportació a la Nova Cançó, un dels primers animadors de la Cova del Drac, un dels escriptors

«Canta, Musa celestial, la primera desobediència de l’home i el fruit d’aquell arbre prohibit», proclamà John Milton, el d’El Paradís Perdut.

Quin mes d’octubre! No volem parlar, però, del referèndum ni de les càrregues policials ni de la República Catalana ni del 155! Ens referim a l’octubre del 1917, 

Al segle XIX no s’arribava mai quan estudiàvem la Història d’Espanya!

Més d’un de nosaltres, segurament, vàrem sentir tararejar a les nostres àvies o pares algunes de les sarsueles més populars: «Tanto vestido blanco,  tanta parola,  y el puchero a la lumbre  con agua sola».