Notícies

Hem sentit dir als que han viatjat per primer cop a Nova York que es troben com en mig d’un decorat de cinema. O amb la sensació de que no han vist res de nou, que ja ho tenien tot molt vist a les pel·lícules.

S’haurà d’anar l’endemà, divendres, a sentir i gaudir de la Missa de Réquiem, de Gabriel Fauré. Els Amics de la Música de Santa Magdalena, d’Esplugues, la presenten en un gran concert. Xavier Chavarria, el nostre professor de música, ens convencerà en aquesta lliçó-aperitiu: La Missa de requiem de Fauré no sembla una missa de réquiem,

La Gemma Humet, havia d’haver intervingut el passat 22 de febrer No va ser possible. Diuen, però, que a la Gemma Humet se l’ha de sentir i se l’ha de veure! No va passar desapercebuda aquell 11 de setembre -com ja ho havia fet a unes altres Diades amb unes altres cançons- cantant «Venim del Nord, venim

Al començar aquell curs de 1517, el 31 d’octubre, -fa 500 anys- Martin Luter penjà de les portes de l’església de Wittenberg les 95 tesis. Volia debatre temes espinosos al voltant de la compra de les indulgències. Allà començà una de les grans ruptures del cristianisme. Al primer trimestre ja sentírem parlar del Món de Luter

Hi havia entre els antics grecs, Plató entre ells, qui defensava que les coses de tots i totes -la seva «res publica»- hauria d’estar gobernada per filòsofs. No n’estem segurs de quin seria el resultat o mai s’ha portat a la pràctica aquest somni.

Amigues i amics de l’Aula Universitària: Parlem d’alimentació?   Perquè s’acosta l’estiu i s’ha d’estar en forma. Per allò del colesterol i els condiments. Perquè ara sembla que tothom s’està fent vegetarià o vegà. Que si sempre és millor cuinar a casa  que comprar el menjar elaborat. Que si la veïna ens parla d’unes dietes miraculoses…

És cert que la Xina és l’única cultura davant la qual Occident va quedar sempre bocabadat. Marco Polo deia meravelles d’allò que va poder veure. I els missioners que van arribar al final del s. XVI van haver d’aprendre el xinés, vestir com xinesos, honorar l’emperador… sense que allà se sentissin interessats per res del que portaven els

Estem en dies de Falles. Cal haver viscut algún cop aquestes festes a València, per fer-se una idea  del component de color, de tradició, de música, de mascletàs, d’exhibicionsme, d’ofrenes religioses… que, possiblement, conformen l’ADN valencià.

Més d’un de nosaltres, segurament, vàrem sentir tararejar a les nostres àvies o pares algunes de les sarsueles més populars: «Tanto vestido blanco,  tanta parola,  y el puchero a la lumbre  con agua sola».