Sant Jeroni de la Murtra té el seu origen a Sant Pere de Ribes (Garraf), en el monestir de Sant Jeroni de Montolivet, la fundació del qual es va fer realitat l’any 1413 gràcies al mecenatge de Bertran Nicolau que feia deu anys que treballava en aquella empresa. Ben aviat es va evidenciar que el lloc triat era inadequat, no era apropiat pel conreu, l’aigua escassejava i la llenya també.
El 1415 la mateixa comunitat es va dirigir al fundador per tal que autoritzés el seu trasllat a un altre indret, pas necessari ja que Nicolau ho havia vedat de manera explícita. El 1416 es va aconseguir la preceptiva autorització de l’orde jerònim i el mateix any es va procedir a la venda de Montolivet i la compra de la casa de la Murtra, on s’havia de traslladar definitivament la comunitat. La compra del mas de la Murtra va incloure les terres i altres possessions annexes. El nou monestir va rebre el nom de Sant Jeroni de la Vall de Betlem, però seria conegut com Sant Jeroni de la Murtra.
D’entrada va tenir un desenvolupament força precari i va estar a punt de desaparèixer, el 1431 hom va intentar unir-lo amb Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, cosa que finalment no es va arribar a concretar. A finals del segle XV va gaudir d’una revifalla i va aconseguir la protecció de la reialesa (Joan II, els Reis Catòlics i també Carles I) que va contribuir en la seva construcció. Joan II que va visitar la Murtra en diverses ocasions, va participar en la construcció del refetor que encara es conserva. Els monarques també van intervenir en la construcció del claustre, aixecat a partir del 1465. És important la decoració escultòrica que conté, des de les claus de volta fins les mènsules, amb representació d’escenes religioses i de personatges diversos, entre els que s’ha volgut veure els mateixos Reis Catòlics i Cristòfor Colom.
Hom situa en aquest monestir la recepció de Cristòfor Colom per part dels Reis Catòlics al seu retorn del primer viatge a Amèrica. Des del 1439 tenia sota els seus dominis la vila i castell de Sant Martí de Tous (Anoia), on algunes fonts hi situen un petit monestir, filial d’aquest. A les acaballes del segle XVI es va aixecar la torre de defensa com a protecció de la pirateria. Durant la guerra del Francès, el 1808, Sant Jeroni de la Murtra fou escenari de combats, ja que el lloc servia de base de les tropes dirigides per Francesc Milans del Bosch. També va viure una exclaustració temporal entre els anys 1820 i 1823, època en que es va utilitzar ocasionalment com a hospital. L’exclaustració definitiva, que va provocar la fi del monestir, va arribar el 1835.
18 de març 2026 visita a S. Jeroni de la Murtra
CIUTAT ROMANA DE BAETULO
La ciutat romana de Baetulo, que es troba en el subsòl del casc antic de Badalona, va ser fundada al segle I aC i va perdurar fins al segle VI dC. Ocupava una superfície d’unes 13 ha i estava situada en una zona propera al mar i amb bones possibilitats agrícoles. Anterior a Barcino, va ser una de les primeres fundacions de la província Hispania Tarraconensis i és citada pels autors clàssics P. Mela, C. Plini i C. Ptolomeu. El jaciment arqueològic de Baetulo va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 1995.
La gran quantitat de restes d’època romana trobades a Badalona i la posterior museïtzació d’alguns dels espais de l’antiga ciutat romana permeten fer diferents recorreguts, que es complementen amb la visita a l’exposició permanent: Badalona, ciutat romana.
ESPAI TERMES I DECUMANUS
Espai d’uns de 3.400 m que permet descobrir in situ la ciutat romana de Baetulo. La visita s’inicia a les termes de la ciutat, del primer quart del segle I aC, que conserven la totalitat de les estances que formaven el conjunt: la palestra, el frigidarium, el tepidarium i el caldarium. La visita segueix sota l’actual plaça de Font i Cussó, zona que es trobava a l’entorn del fòrum de la ciutat romana. S’hi poden observar restes d’edificis d’habitatges amb botigues a la planta baixa, seguint la direcció d’un carrer menor, del qual s’ha conservat la claveguera. Després, la traça de l’ampli decumanus maximus passa pel costat d’un gran edifici comercial fins arribar a l’encreuament amb el cardo maximus, punt que indica la proximitat del fòrum. Es veuen també restes d’altres edificacions d’època romana tardana, com una estança, un mausoleu o un dipòsit d’aigua.
Tot l’espai està il·luminat escenogràficament i ambientat amb elements de reconstrucció històrica i efectes sonors que ens transporten a l’antiga Baetulo i ens hi fan sentir immersos.
CASA DELS DOFINS
Domus o casa benestant romana de finals del segle I aC, situada a la part alta de l’antiga ciutat de Baetulo.
Es conserven diverses estances situades a l’entorn del atri, unes altres habitacions relacionades amb el peristil o jardí i una zona de treball destinada a la producció de vi. Destaquen els mosaics, d’una gran qualitat, així com les restes de pintures murals originals.
L’espai inclou dos audiovisuals. La il·luminació escenogràfica, l’ambientació amb mobiliari i objectes de reconstrucció històrica, i la incorporació de sons ens transporten i ens fan sentir immersos en l’època romana.
JARDÍ DE QUINT LICINI
S’hi conserva la piscina del jardí d’una casa de Baetulo, construïda a finals del segle I dC, que possiblement va pertànyer a Quint Licini, membre d’una poderosa família de patricis i protagonista d’un pacte d’hospitalitat signat amb els badalonins el 98 dC que es va recollir a la tabula hospitalis.
La visita ens submergeix en l’ambient d’un jardí romà, gràcies a la il·luminació, a la incorporació de sons i a una espectacular projecció en realitat virtual.
CONDUCTE D’AIGÜES
Conducció d’aigua construïda amb volta de canó que fou utilitzada en època de l’emperador Tiberi (14-37 dC) per tal de proveir d’aigua la ciutat de Baetulo. És l’única conducció d’aquest tipus que es pot visitar a Catalunya. Se’n pot recórrer un tram de 40 m.
CASA DE L’HEURA
Domus o casa benestant romana de finals del segle I aC, situada a la part alta de l’antiga ciutat de Baetulo.
La casa guarda moltes similituds amb la veïna domus dels Dofins, amb una àrea de treball amb dipòsits destinats a vi i amb diverses habitacions distribuïdes a l’entorn d’un atri. També inclou algunes singularitats com l’oecus (menjador d’estiu), de grans proporcions amb paviments originals d’opus signinum tessel·lat, o un tram del carrer (cardo maximus) que separava les dues cases.
Destaquen especialment els tres audiovisuals. Un que explica la producció i comercialització del vi que tanta riquesa va generar per a la ciutat de Baetulo, un altre que submergeix el visitant a l’atri de la domus i un tercer que ens apropa a l’alimentació en època romana, des de la matèria primera fins al final del banquet.
18 de març 2026 visita a Museu de Badalona